Negres com nosaltres
Si visquéssim als Estats Units, a més de pobres, seríem negres, o viceversa. Negres com els que habiten la ciutat de Sarmenta, una ciutat grisa i encimentada que s’estiregassa, mandrosa, al bell mig de Catalunya. Negres de tant treballar, de tant excavar les mines de sal, de tant mirar-se les mans i veure que són brutes. Negres d’esperit. Sarmenta es mou. A poc a poc, de manera gairebé imperceptible, però es mou.
Marina Espasa
Opi i sardines
Primera novel·la de Cesc Martínez, investigació al mateix temps lírica i quotidiana –opiàcia i sardínica– sobre una fotografia que estira el fil de la història i, en comptes de descabdellar-lo, hi va trobant nusos petits i estimulants.
Jordi Nopca
Rapsòdia en clau de jazz
Un puzle que conté tots els al·licients del thriller: ambients sòrdids, personatges que viuen en un món tancat, perdedors de mena, la presència constant de la nit, també algunes escenes de sexe… Però les pàgines del llibre permeten molt més que això, aquesta trama està farcida d’elements que només la bona literatura ofereix: més que entretenir-se en grans descripcions decimonòniques de personatges i ambients, Cesc Martínez coordina la reconstrucció dels fets amb lúcides i sovint iròniques reflexions sobre el nostre temps.
Joan Maria Minguet Batllori
Opi i sardines
M’agradaria poder explicar l’estil esquerdat d’Opi i sardines, com fa avançar la història amb enginy i engany, com fa una marrada de jazz i cementiri abans d’entrar en matèria i com tot plegat m’ha semblat esplèndid.
El Llibreter