Vaig néixer a Manresa el 1974. Corria pel barri de Plaça de Catalunya fins que vaig fer deu anys, que vaig traslladar-me amb els pares i la meva germana no gaire lluny de la ciutat, al municipi de Santpedor.
Estudiant Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, vaig formar part de l’Aula de Literatura. Es tractava d’un grup d’estudiants que llegíem, comentàvem i muntàvem esdeveniments al marge de les classes.
Els últims anys de carrera també van ser els primers en què vaig començar a treballar de corrector, un ofici que, amb intermitències, he cultivat des d’aleshores. En ocasions, he combinat les tasques de corrector amb les d’editor en diverses publicacions. A través d’aquest treball, se’m va obrir el camp de les arts escèniques, a les quals he dedicat una part del que he escrit.
Per no perdre el contacte amb els companys i companyes de l’Aula de Literatura i amb una xarxa que anava més enllà d’aquell nucli, vaig participar en l’edició de la revista digital El tacte que té.
El tacte que té es va distribuir per llistes de correu del 2001 al 2004. Va ser una de les primeres en català, empesa per les noves possibilitats que oferia internet a joves sense gaires recursos econòmics, influïda per publicacions que ja existien, com Barcelona Review. Des del començament vam voler barrejar en uns números maquetats en PDF l’estructura de revistes literàries històriques (Quaderns de poesia) amb un plantejament més pop.
El 2001 també va ser l’any en què es van publicar alguns dels experiments en prosa que havia escrit des del 1995, sota el títol de Bits, a l’editorial Emboscall.
Vaig trigar encara deu anys a publicar una novel·la, la primera, Opi i sardines.
A final de l’any 2019 va sortir Traça un perímetre.